Hem de modificar la nostra alimentació a partir d’una determinada edat? Sí clarament, les necessitats nutricionals es veuen modificades amb els anys, és a dir, amb el temps el metabolisme disminueix i és necessari un menor aport calòric, de l’ordre de 2.100-1.800 kcal al dia. Com dèiem, el metabolisme corporal es ralentitza, funciona més a poc a poc i això es tradueix en una gran facilitat per afagar pes donat que el cos en necessita menys per fer el mateix. Per aquest motiu s’ha d’incentivar un canvi d’hàbits cap al consum d’aliments amb baix aport calòric, que acostumen a ser més nutritius (fruites, verdures, llegums, carn i peix, fruits secs) i reduir-ne aquells que són molt calòrics i sovint tenen poc interès nutricional (sucres, bolleria, alcohol, etc...).
A més, al cos es donen una sèrie de canvis que també condicionen la manera en la que ens alimentem.
És evident que quan ens fem grans sorgeixen petits inconvenients, la salut bucodental és un bon exemple. Els problemes de sequedat a la boca, de falta de peces dentàries, l’ús de pròtesis mal fixades que ocasionen aftes (“llagues”) a la boca són afegits que poden condicionar al sènior a optar per una alimentació incorrecta.
De la mateixa manera els problemes relacionats amb el trànsit intestinal, com ara l’estrenyiment habitual. El consum de fibres reguladores del trànsit i de productes que afavoreixin el creixement d’una flora intestinal adequada poden millorar aquest símptomes. No oblidar mai el consum d’aigua. És necessari entendre que l’aigua s’ha de veure amb freqüènica ja que amb els anys es veu disminuïda la sensació de gana i set de forma natural la qual cosa ens predisposa especialment a estats de deshidratació, sobretot a l’estiu.
La falta d’exercici per dificultats en el moviment i la vida sedentària afavoreixen enormement la pèrdua de massa muscular tan important en el correcte funcionament de les articulacions. Si a més s’afegeixen problemes de deglució o masticació és fàcil rebutjar aliments com ara la carn que és una de les fonts més importants de proteïna. En aquests casos és interessant incrementar el consum de proteïnes d’elevada qualitat con l’ou, la llet de vaca, el peix o la carn o recórrer a suplements nutricionals rics en proteïna que puguin garantir les necessitats mínimes diàries.
En quant al consum de minerals i oligoelements, la seva absorció es pot veure disminuïda pel consum de determinats fàrmacs que impedeixen la seva assimilació de manera adequada, per exemple el décifit de magnesi per l’ús de diurètics. Així que és molt important garantitzar un aport correcte d’aquests micronutrients especialment del calci i del ferro que s’absorbeixen molt pitjor perquè l’estómac deixar de ser tan àcid amb els anys. Aquest és un fet important de cara a la prevenció de la osteoporosis especialment en el cas de les dones post-menopàusiques. Pel que fa a les vitamines, la mancança de vitamina D és elevada a la població sènior, una exposició de cara i mans de 15 minuts dos dies a la setmana és suficient per la seva síntesis.
No podem oblidar els canvis en l’estat anímic
